Enterrant la veritat

ca.alt es gb

No hi ha recepta màgica per a evitar les conseqüències que se’n derivaran del pic del petroli. El que sí que podem fer (com a individus i com a societat) és intentar minimitzar els seus efectes. D’entre les accions que sovint es proposen, aquí me’n faig ressò de dues: repoblació forestal i conscienciació.

Sobre la primera, només dir que en el futur serem més pobres. No només serem pobres individualment, sinó fins i tot com a país. I la pobresa és una trampa de la qual és difícil de sortir-se’n. Però com a país hi ha una cosa pitjor que la de ser pobres. I és ser pobres i desforestats. Erosió, pèrdua d’aigua dolça, pèrdua de matèries primeres, pèrdua de biodiversitat són algunes de les nefastes conseqüències que ens afecten si el nostre paisatge és desforesta. De fet, una de les vies ràpides cap a una activitat agrícola sostenible és la combinació de conreus, matolls i arbres (Agroforesteria). L’horitzó de pobresa que tenim al davant fa que la protecció del medi ambient sigui, ara més que mai, essencial per a intentar una existència digna.

L’objectiu primari de l’associació Oil Crash Observatori és el de conscienciar la societat del impacte que l’inevitable exhauriment dels recursos fòssils provoca i provocarà en la nostra societat. Però curiosament, l’actual era de la comunicació coexisteix amb l’era de la ignorància. Tenim accés a un flux elèctric, a ordinadors, a telèfons intel.ligents, etc. sense saber ni com funcionen, ni on s’han fet, ni com reparar-los. I això lliga profundament amb la desprotecció del medi ambient.

Si no sabem ni on, ni com, ni qui ha manufacturat el que utilitzem, mengem, bevem o portem posat, com podem ser conscients de l’impacte mediambiental de la nostra manera de viure? Se’ns escapa. I cada vegada se’ns escaparà més.

Com es fa ressò el diari The Guardian, en una noticia del 16 d’abril del 2014, mai no havia estat tan important protegir el medi ambient arreu del món, però mai havia estat tan mortal.  En la darrera dècada, el número d’assassinats d’activistes que defensaven el medi ambient es va multiplicar per tres. Si l’any 2002 van morir assassinats 51 activistes, l’any 2012 van ser 147. En deu anys gairebé 1000 activistes han mort o desaparegut mentre denunciaven la desforestació, la destrucció o espoli del seus recursos naturals. Només 10 casos han estat jutjats.

Aquestes xifres li treuen qualsevol nota graciosa al fet de que cada nord-americà necessita més de 19 tones de matèries primeres per a mantenir el seu nivell de vida. I nosaltres? Som conscients del que hi ha al darrera de les nostres activitats més mundanes? D’on ve el combustible del nostre cotxe? Com s’ha generat l’electricitat que mou els nostres trens? D’on venen els pits de pollastre del nostre dinar? D’on venen les verdures de les nostres amanides? Qui ha fabricat el nostre mòbil? On van a parar les nostres deixalles electròniques? Quan llencem un plàstic o una burilla al carrer, on van a parar? Per què el xampú té tants productes químics?

Precisament, el fet de que ignorem les respostes a aquest tipus de preguntes és una de les raons de que els medis de comunicació es fassin tan poc ressò, no només de la impunitat amb la que ben conegudes multinacionals espolien els recursos d’altres parts del planeta, sinó també de la impunitat de les mesures que  utilitzen per a silenciar aquest espoli. Evidentment, en un context de pic dels recursos fòssils, la pressió sobre el medi continuarà augmentant els propers anys (per exemple, en forma de Fracking sense anar més lluny). Dependrà de tots de que es faci impunement o no. Concienciació del com vivim és el primer pas per a protegir el medi ambient i aquells que vetllen per ell.

Per a més informació: Global Witness (i en castellà).

Quim